Un xip d'ADN (de l'anglès DNA microarrays) és una superfície sòlida a la qual s'uneixen una sèrie de fragments d'ADN. Les superfícies emprades per fixar l'ADN són molt variables i poden ser vidre, plàstic i fins i tot xips de silici. Els arrays d'ADN són tècniques utilitzades per esbrinar l'expressió dels gens, monitoritzant els nivells de milers d'ells de forma simultània.
La tecnologia del xip d'ADN és un desenvolupament d'una tècnica molt utilitzada en biologia molecular, el Southern blot. Amb aquesta tecnologia es pot observar de forma gairebé instantània la presència de tots els gens del genoma d'un organisme (genotipatge), de tal manera que solen ser utilitzats per identificar gens que produeixen certes malalties mitjançant la comparació dels nivells d'expressió entre cèl·lules sanes i cèl·lules que estan desenvolupant certs tipus de malalties.